(Temps de lectura: 7min.)

Si he de definir-me pel que vaig estudiar soc economista, no per passió sinó per elecció. Quan vaig començar la universitat, en aquell moment de la meva vida no tenia ni idea de què volia fer amb el meu futur professional. El que no m’agradava ho tenia clar, i el que m’interessava era només una mica i a estonetes. Vaja, que el panorama laboral no pintava gens clar per a mi. De fet, la meva primera idea va ser cirurgiana plàstica, sí creu-t’ho. Però a casa no ho van veure gens clar, i em vaig deixar convèncer per estudiar alguna cosa que no em suposés tants anys d’estudi, i així començaria abans l’etapa professional. Per descomptat, em coneixien bé, i sabien que em costava mantenir l’equilibri quan veia córrer la sang per algun costat (encara em ve el riure quan hi penso).

Finalment em vaig decidir per estudiar Ciències Empresarials a Girona, i després vaig continuar amb Ciències Econòmiques a Barcelona.
Però una cosa és la teoria i una altra és la pràctica. Així que quan vaig començar a treballar va ser quan vaig anar descobrint allò que m’agradava, el que no m’agradava, què se’m donava bé, què m’interessava, què m’aportava més, … I el destí va ser molt generós amb mi, perquè vaig tenir la sort d’aconseguir la meva primera feina en una empresa liderada per una gran persona i un visionari. I va ser així com vaig tenir l’oportunitat de conèixer les entranyes de l’empresa de la mà dels seus protagonistes: les persones emprenedores. I aleshores vaig saber que la meva elecció va ser encertada, perquè el món de l’empresa té molts calaixos en què regirar, i això sí m’atreia perquè sempre he estat curiosa.

I aquí, constant i feliç, han transcorregut els meus 25 anys d’experiència professional fins ara, moment en el que em sento molt il·lusionada i preparada per emprendre per mi mateixa el meu propòsit a la vida.

Així va començar tot …

L’estiu de 1996, després d’un període de formació i preparació prèvia, em van seleccionar per obrir una delegació de l’empresa a Girona juntament amb una companya (i ara gran amiga): quin repte! Va ser molt dur al començament, perquè tot i ser nosaltres gironines, va costar moltíssim que la gent confiés en una empresa que venia de Barcelona. A més, ni jo ni ella teníem experiència professional ni contactes, així que ja us podeu imaginar. Al poc temps de començar van decidir que dirigís la delegació, i vaig haver de posar tot el meu esforç i més per aconseguir l’objectiu. La primera etapa va durar al voltant de 3 o 4 anys, i va ser un camí lent i esgotador. Sincerament, vaig arribar a pensar que no ho aconseguiríem. Però amb el suport incondicional de la meva companya i altres persones de l’empresa, finalment vam aconseguir assentar-nos a Girona.

En aquesta primera etapa vaig aprendre moltíssim a nivell professional. Vaig posar en pràctica el que vaig aprendre a la universitat, i moltes altres coses que ningú t’explica, però en un temps rècord. Em vaig convertir en assessora en les àrees econòmica i financera, recursos humans, comercial, tècnica i legal. Vaig haver d’aprendre de tot i bé, perquè la meva feina consistia a ajudar les persones emprenedores a fer el seu pla de negoci per després poder valorar la seva viabilitat.
També em vaig convertir en formadora, per poder ensenyar-los les bases i els coneixements necessaris perquè poguessin gestionar la seva pròpia empresa.
I com a delegada territorial, vaig haver d’aprendre a dissenyar i executar plans i estratègies per poder mantenir i fer créixer la delegació. Vaig esforçar-me molt en la missió comercial, amb l’objectiu de donar-nos a conèixer i aconseguir usuaris, col·laboradors i una xarxa de contactes en l’àmbit tant públic com privat. I també en la meva missió directiva, per desenvolupar el lideratge i les meves competències personals i professionals, i així poder crear un equip de persones compromeses amb el nostre objectiu.

I amb tota aquesta experiència, vaig créixer molt a nivell personal. Vaig aprendre a escoltar, a parlar en públic, a adaptar-me, a liderar, a ser més empàtica, a conèixer què és l’esforç i la recompensa, a treballar en equip, a ser creativa, a ser més pacient, més tolerant, més humil, a gestionar la informació, a practicar la perseverança i la constància, i a potenciar la meva autoconfiança i valentia.
El que més em va costar va ser creure’m que podia ajudar els altres, i que jo era capaç d’aconseguir tot el que em proposés. I això ho vaig aprendre amb el temps, gràcies a l’experiència i a la confiança que em van fer tant l’empresa com les persones emprenedores a les que assessorava, formava i guiava.

Amb el temps vam anar innovant i desenvolupant nous serveis, sempre amb l’objectiu d’ajudar a aquestes persones emprenedores i valentes.

Vàrem crear un departament específic per ajudar-les amb els tràmits i les gestions legals, per poder assessorar-les en el moment en què decidissin iniciar la seva aventura empresarial. També vam dissenyar programes formatius amb diferents continguts i durada, orientats i adaptats a les seves necessitats en funció de la seva edat, la seva situació laboral, el seu objectiu i la seva experiència.

Amb tot això va anar creixent també l’equip de persones de la delegació. I això va suposar un repte en la gestió de l’equip. El que he après d’això és que cada persona és única, i per això cal escoltar-la i observar-la per poder arribar a conèixer-la. Així és com podràs ajudar-la a treure el millor de si mateixa.

I així vam anar creixent i avançant en totes les direccions possibles, aprofitant les oportunitats que teníem al nostre abast. I a mesura que anàvem donant, anàvem rebent. Amb molta entrega i esforç, amb passió, amb il·lusió, i amb la satisfacció de donar una ajuda molt necessària a la societat.
I van anar passant els anys, sense adonar-me’n, perquè el ritme era frenètic i només pensava en avançar i anar a més.

Fins que un dia alguna cosa va fer un “clic”. I sobtadament, em va calar la necessitat de predicar amb l’exemple, i de convertir-me jo també en una d’aquestes persones emprenedores i valentes.

La veritat és que tot va començar d’una manera lenta però constant. A l’inici no ho reconeixia perquè no m’escoltava (“no tinc temps” em deia a mi mateixa), i per això no entenia què passava. Però sentia que era el principi d’un gran canvi. Tot i que no imaginava que fos el final d’aquest capítol de la meva història; no era conscient de que ja estava preparada per escriure el següent.
Una part silenciosa de mi em deia que no havia de seguir aquí per més temps, però una altra part més sorollosa m’impedia avançar cap a un nou camí. I m’era més fàcil fer cas a aquesta última part, i deixar-me paralitzar per la por de fer un pas molt important en la meva vida.
El procés per assimilar que em suposaria un gran canvi em va costar una mica, no et vull enganyar. Significava allunyar-me d’una “família” que, en el meu cas, m’havia donat l’oportunitat de néixer i créixer a nivell professional. Significava separar-me de les persones que m’havien donat suport, acompanyat, ajudat, i confiat en mi sempre durant 25 anys. Ara sentia que les traïa perquè les “abandonava”.

Però diuen que després de la tempesta arriba la calma, oi? I vaig entendre que ja havia fet el més difícil: obrir-me al canvi i voler sortir de la meva zona de confort. I aquest considero que és el gran repte que tenim les persones.
Em venia molt de gust mirar cap a dins per prendre el control de la meva vida, convertir-me en la millor versió de mi i sentir-me alineada amb mi mateixa per assumir aquest compromís.
I un cop presa la decisió, tota la resta sabia que s’aniria ordenant i posant a lloc en el moment oportú.

I amb els anys m’he adonat que, el que més m’aporta i em fa vibrar, és guiar i transmetre els meus coneixements i la meva experiència als altres. I empoderar a les persones emprenedores animant-les a confiar en elles mateixes, fent-les veure tot el potencial que tenen i desconeixen.
Perquè sé que la por paralitza, ens enganya i no ens deixa ser proactius; perquè actuem segons els patrons que hem après o ens han ensenyat, i aquests ens limiten per poder ser qui realment volem ser des de la nostra essència més pura.