És així! I ho he vist una vegada i una altra al llarg del meu camí personal i professional. Tant en mi mateixa com en les persones a les que acompanyo amb les meves mentories transformadores.
De vegades és tan difícil deixar anar les coses a les que estem tan aferrats, oi?
M’agradaria compartir un dels pensaments que em va frenar a l’inici del meu projecte empresarial i que va persistir durant un temps, perquè jo mateixa m’hi resistia.
«Parlar de creixement personal o dir de posar el cor i l’ànima als negocis, no és professional; no em prendran seriosament».
Cansada i farta de sentir-me pensar això, vaig substituir estratègicament aquest pensament per un altre que em va donar la llibertat que buscava i necessitava: «Mostrar el meu veritable jo i parlar des del cor em connecta amb persones reals. Ser humana també és estratègic».
Aquesta canvi de mentalitat em va permetre deixar d’amagar una part fonamental de qui soc. Em vaig adonar que ser autèntica no resta professionalitat; al contrari, em diferencia i crea connexions més profundes i duradores amb la meva comunitat i els meus clients.
L’estratègia visible sempre neix d’una estratègia invisible
Abans de prendre qualsevol decisió empresarial, hi ha una conversa interna.
Què publiques. Què et calles. Com vens. Quant cobres. Què permets. Com et posiciones. Quines parts de tu mostres.
Tot això no prové únicament d’una estratègia empresarial. Prové de les vostres creences.
Molts empresaris pensen que estan prenent decisions estratègiques, quan en realitat actuen segons pors disfressades.
Per exemple:
«Si parlo massa de les emocions, perdré credibilitat»
«He de sonar seriós perquè la gent em respecti»
«No puc mostrar cap dubte»
«Ho he de fer com ho fa tothom»
I sovint no construïm estratègies des de l’autenticitat, sinó des de la necessitat d’encaixar.
El problema no és la teva estratègia. És el permís que no et dones a tu mateix
Perquè quan algú es comunica des del personatge: pot semblar correcte, fins i tot d’èxit, però és difícil de mantenir. D’altra banda, quan l’estratègia està alineada amb qui ets: hi ha més claredat, més coherència, més energia i una connexió més profunda amb les persones.
Quan una persona es passa la vida intentant demostrar constantment, acaba sobreexplicant-se, treballant massa, copiant fórmules i prenent decisions sota pressió.
I llavors el negoci es converteix en una actuació, amb una data de caducitat.
Perquè sovint el problema no és la manca de capacitat. És un excés de desconnexió interna.
El teu posicionament també és emocional. La manera com et posiciones en el mercat depèn en gran part de com et posiciones tu davant tu mateix.
Si no creus en el teu propi valor: t’amagues, redueixes els preus, suavitzes els teus missatges, intentes agradar a tothom o comuniques amb una cautela constant.
D’altra banda, quan fas aquesta feina mental: deixes d’intentar semblar d’una certa manera i comences a transmetre el teu veritable jo. I això canvia completament l’energia d’una marca personal o d’un negoci.
L’autenticitat també filtra
Molta gent té por de ser autèntica perquè creu que es perdrà oportunitats.
Però normalment passa el contrari: deixes d’atreure gent que no t’encaixen i comences a connectar amb aquells que valoren de veritat la teva manera de fer les coses. I això, també, és estratègia.
Perquè una estratègia no consisteix només a atraure més. També consisteix a atraure millor.
Aquí teniu algunes preguntes per reflexionar:
Quina part de tu amagues per por de no semblar professional?
Quines decisions prens des de la por en lloc de fer-ho des de la coherència?
Què canviaria al teu negoci si deixessis d’intentar encaixar?
Quantes de les teves estratègies provenen realment de tu?
Quin missatge transmetries si deixessis de preocupar-te per semblar «correcte»?
